El turisme ens roba el pa, el sostre i el futur

DEFENSEM LA CIUTAT, DECREIXEMENT TURÍSTIC JA!

Diumenge 15 de juny – 12 h, Jardinets de Gràcia

El diumenge 15 de juny, gairebé un any després de la gran manifestació contra la turistització a Barcelona, tornem a sortir al carrer per defensar la ciutat de l’espoli a què la sotmet el monocultiu turístic, per denunciar que aquest ens roba el pa, el sostre i el futur, i per exigir el decreixement turístic necessari per capgirar la situació.

SOSTRE Ningú nega ja que la turistització agreuja l’especulació immobiliària i l’expulsió del veïnat dels nostres barris i de la nostra ciutat, però només comptem amb un insuficient PEUAT (Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics) i una promesa a l’aire sobre la suposada eliminació dels pisos turístics l’any 2028. Mentrestant, hotels i pisos turístics, legals i il·legals, continuen usurpant milers i milers d’habitatges que, recuperats per a l’ús residencial i acompanyats de polítiques públiques valentes, podrien millorar molt la situació i garantir habitatge assequible a la nostra ciutat.

PA La situació habitacional es veu agreujada per un mercat laboral massa dependent també del turisme. Si bé la indústria turística i la classe política s’omplen la boca afirmant que el turisme porta llocs de feina, s’obliden de dir que es tracta de feina explotadora i molt mal pagada: horaris hiperflexibles, càrregues de treball inassumibles, treball en molts casos sense contracte i una mitjana salarial del 60% de la general a la ciutat. Per tant, avançar en l’especialització turística de la ciutat significa també empobrir la seva població perquè uns pocs s’enriqueixin.

FUTUR Però també cal pensar en el planeta. Dades de l’ONU demostren que l’activitat turística és responsable del 9% de les emissions globals de CO₂, la majoria de les quals provenen del trànsit aeri. Malgrat això, tots els nivells de l’administració pública semblen alineats i capficats en l’ampliació de l’aeroport del Prat. La indústria de creuers, a més del seu impacte climàtic, crema els combustibles més nocius del planeta, contamina l’aire i les aigües, i té uns consums d’electricitat i d’aigua inassumibles. En general, el sector turístic té una petjada ecològica brutal quant a impacte climàtic, contaminació de l’aire, generació de residus i consum de recursos, que hipoteca el futur del planeta i de les noves generacions.

Perquè el turisme ens roba el pa, el sostre i el futur, és urgent canviar el rumb econòmic de la ciutat, reduir l’activitat turística i generar i enfortir altres sectors compatibles amb la vida, així com destinar recursos a la formació i reinserció laboral de les persones que han treballat al sector i que no poden ser, una vegada més, qui pagui els plats trencats d’una mala planificació.

Com que la turistització no s’atura als límits de la ciutat i ja afecta més enllà, animem tota la gent de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana a assistir a la manifestació del dia 15 de juny. Aquell dia hi haurà mobilitzacions a diversos territoris d’aquest sud d’Europa, que no es resigna a ser el pati de vacances global al qual han volgut condemnar-nos: hi haurà manifestacions també a Donostia, Mallorca i Eivissa, així com altres accions a Menorca, Cantàbria, Lisboa, Còrdoba i algunes ciutats d’Itàlia.

El diumenge 15 de juny, ens veiem a les 12h als Jardinets de Gràcia per fer nostres els carrers, reclamant decreixement turístic i lluitant per defensar el pa, el sostre i el futur que el turisme ens roba. 

1r de maig: Lluitem per tenir futur

El 1r de maig és una data simbòlica per a la classe treballadora de tot el món. Recordem i recuperem l’heroica lluita dels treballadors i les treballadores assassinats per la patronal a Chicago en demanda de la jornada de vuit hores, l’any 1886.

La jornada de 8 hores es va aconseguir a l’estat espanyol el 1919 després de la vaga de la Canadenca a Barcelona. En 126 anys només s’ha aconseguit la promesa de reduir-la en mitja hora.

El nostre poder adquisitiu és cada vegada menor malgrat que els portaveus del capitalisme (empresaris, polítics i alguns “agents socials”) vulguin vendre el contrari, perquè any rere any els salaris perden poder adquisitiu i ni tan sols són compensats amb la recuperació de l’IPC.

Dementre, les grans empreses que tant defensen la moderació salarial i les retallades socials (aprofitant la situació de misèria, necessitat, forta desideologització i falta de consciència com a classe treballadora) augmenten exponencialment els seus beneficis. Només quan ens ajuntem com a classe treballadora i plantem cara als carrers i en els nostres centres de treball podem revertir aquesta situació.

L’habitatge s’ha convertit en un luxe que ha portat al sorgiment d’un moviment social cada vegada més fort que reivindica un accés digne i assequible, fet que no compleixen les lleis.

Les pensions volen que no les cobrem mai (l’edat de jubilació cada vegada s’allarga més) o que ens vegem obligats a continuar treballant tota la vida donades les pitjors condicions per a l’accés a ella.

Enfront de la lluita i la protesta han legislat lleis “mordassa”, contra les quals fa més de 10 anys que lluitem, que volen provocar por i submissió en la classe treballadora. La seva resposta és sempre la repressió.

Quan en un país no existeix cap estabilitat laboral i l’acomiadament només necessita la justificació de l’empresari, la joventut ha d’emigrar a l’estranger a la recerca de treball, es desallotja a les persones dels seus habitatges violentament sense oferir alternatives i es talla la llum, l’aigua o el gas a qui no pot pagar-les, realitzar la cistella de la compra és un acte èpic, les pensions són miserables, la sanitat es deteriora i es privatitza, l’educació pública es degrada i es finança l’educació privada i les despeses militars i policials es disparen (repressió externa i interna) només es pot dir que seguim en una dictadura disfressada de democràcia.

Les úniques solucions reals seran les que aconseguim com a classe treballadora als carrers i als centres de treball mitjançant l’organització i l’acció directa.

Perquè per tenir futur hem de continuar lluitant dia a dia en el present

L’1 de maig tothom al carrer

QUE ENS SENTIN!

Concentracions:

Jardinets de Gràcia 11h30’ LLUITEM PER TENIR FUTUR amb intervencions finals a la Plaça Joanic i Pica-pica a CGT BARCELONA amb La K i la B

Metro Vallcarca L3 18h CONTRA LA GUERRA I EL CAPITAL: D’AQUÍ I DE FORA, SOM LA MATEIXA CLASSE TREBALLADORA

5 d'abril: Acabem amb el negoci de l'habitatge

Farta de treballar i no arribar a final de mes?
Treballes i, així i tot, el teu salari no et garanteix un habitatge digne?
Volem canviar aquesta situació. 

Si vius a Catalunya, tens un 70% de probabilitats de no heretar cap habitatge. Segurament formes part del 96% de la població que ha hagut de treballar per viure i tens un 50% de possibilitats d’estar pagant un lloguer. Potser cobres massa poc perquè et concedeixin una hipoteca tota sola i tens dubtes sobre si endeutar-te mitja vida.

La CGT és un sindicat llibertari que ens organitzem per defensar els nostres interessos com a classe treballadora. Ho fem als centres de treball i també al carrer, perquè sabem que els nostres problemes no acaben amb la jornada laboral i volem construir una societat autogestionada.

No pot ser que hi hagi gent treballadora que s’aixeca cada matí, treballa 8 hores i, malgrat això, no pugui accedir a un habitatge digne. Creiem que això s’ha d’acabar ja. I la millor manera és treure l’habitatge del mercat capitalista.

Les necessitats bàsiques no poden ser un negoci. L’accés a un habitatge digne, la pujada dels preus dels productes bàsics i els salaris de misèria són lluites que hem d’afrontar.

El dissabte 5 d’abril s’ha convocat a nivell estatal actes en defensa de l’habitatge. A Barcelona es farà una concentració per denunciar les injustícies relacionades amb l’habitatge (falta de lloguers a preus assequibles per a la població que viu a Barcelona, pisos destinats a ús turístic, fons voltor que compren finques senceres per especular fent fora a las actuals llogateres i llogaters...) convocada per la Crida pel dret a l’habitatge a les 18h. a plaça Espanya.

Per això, el 5 d’abril sortim al carrer per acabar amb el negoci de l’habitatge. Sortim per un salari i un habitatge digne per a tothom!

Punt de trobada de CGT: Ctra. de Sants amb C/Jocs Florals a les 16h.

8M DIA DE LA DONA TREBALLADORA

 

S’ha acabat! Ni invisibles, ni precàries, ni explotades per cuidar

 

Les dones, que sostenim la vida, diem prou i prenem els carrers per reclamar autonomia, justícia social i l’abolició d’un sistema que ens oprimeix. Posem en el centre de la nostra vida i de la nostra lluita les cures, perquè sense elles no hi ha vida, no hi ha economia i no hi ha futur. El sistema cis-heteropatriarcal i capitalista ens ha explotat fent-nos assumir les cures, invisibilitzant-les i relegant-les a les dones i identitats feminitzades. Aquest sistema es manté a causa d’una divisió injusta: mentre unes produeixen béns i serveis, altres tantes es veuen forçades a sostenir la vida mitjançant el treball reproductiu i de cures, sense remuneració, sense drets, explotades, precàries i sense reconeixement social. Amb l’excusa de l’amor i l’obligació sociocultural, el capitalisme s’apropia del nostre treball per a garantir la mà d’obra futura sense assumir els costos.

 

Ens neguem a continuar sostenint soles, explotades, precàries i invisibilitzades tot el treball de CURES.

 

EXIGIM:

• Cures com a dret fonamental: Un sistema de cures públic, comunitari, universal i gratuït que garanteixi tots els drets per les qui sostenim la vida.

• Condicions laborals dignes també en el sector de les cures: Salaris justos, convenis col·lectius, estabilitat laboral i accés a la vaga per a totes les treballadores del sector, incloent-hi l’eliminació de la bretxa de gènere a les pensions i el reconeixement econòmic i social de les qui han dedicat la seva vida a cuidar.

• Accés a un habitatge digne: Polítiques justes d’habitatge assequible i accés als subministraments bàsics, davant la crisi residencial.

• Protecció davant qualsevol crisi: Mesures de protecció en moments crítics, ja que les guerres, les crisis econòmiques o els desastres naturals, com la DANA a València, afecten de manera desproporcionada sobretot a dones i persones en situació de vulnerabilitat.

 

Des de la CGT, també exigim la fi de la precarietat estructural que ens condemna a l’explotació i la desigualtat:

 

• La fi de la divisió sexual del treball i de la bretxa salarial i de les pensions.

• Eliminació de qualsevol classe de violències cap a les dones, dissidents...

• Erradicació de biaixos de gènere a la salut laboral i eliminació del masclisme en totes les seves formes i manifestacions.

• Derogació de la reforma laboral i de les pensions que ens condemna a treballar més enllà de les nostres capacitats.

• Derogació de la llei mordassa.

• Establiment d’una renda bàsica de les iguals i reducció de la jornada laboral a 30 hores.

• Visibilitat i representació equitativa de dones en tots els àmbits.

• Una societat no capacitista i inclusiva amb la diversitat funcional.

• Polítiques reals de coeducació, formació i sensibilització en igualtat.

• Regularització de totes les persones migrants i abolició de la llei d’estrangeria. Tancament dels CIEs i la fi de les deportacions.

• Mesures urgents enfront de l’emergència climàtica.

Aixequem la nostra veu contra les guerres i genocidis que esquincen comunitats, pobles i territoris. Exigim un cessament immediat de qualsevol acció bèl·lica, amenaces que s’acarnissen especialment amb les dones i les nenes. Condemnem totes les formes de violència que atemptin contra la diversitat i reafirmem el nostre compromís amb un feminisme inclusiu i transformador que canviï consciències i construeixi un món lliure, just i igualitari.

 

Posem en el centre la vida de totes les persones, derrocant barreres i construint ponts
de solidaritat.

 

Perquè ens sobren motius per a continuar lluitant i construint un món millor per a totes les persones!

 

JUNTES SOM MÉS FORTES

LA LLUITA AL CARRER ENS FARÀ MÉS LLIURES

ENS HI VA LA VIDA, ENS HI VAN LES LLIBERTATS

8M DIA INTERNACIONAL DE LA DONA TREBALLADORA

PUNT DE TROBADA PLAÇA UNIVERSITAT CANTONADA ARIBAU-GRAN VIA 17:30h. 

LLIBERTAT ENRIC DURAN

Concentració 9 de gener de 2025 a les 19h. a plaça Sant Jaume

L’Enric Duran, activista social des de fa molts anys, conegut per molts amb el sobrenom de Robin Bank o Robin dels Bancs, actualment és a una presó a França a 40 quilòmetres de París de manera preventiva, amb un règim molt dur en què ha d’estar 22 hores al dia tancat a la cel·la i amb la possibilitat de només 2 hores per sortir al pati, amb restriccions per tenir visites, fins i tot de la família més propera, per rebre objectes de fora de la presó o d’altres característiques com la prohibició d’agafar llibres de la biblioteca, connectar-se a internet...  Tot això sense haver passat per cap judici!!!

L’Enric va fer-se conegut quan al 2008 va fer públic que havia demanat crèdits a la banca per valor de 492.000€, denunciant la cobdícia dels bancs que oferien crèdits fàcilment i sense gaires exigències i gràcies als quals molta gent es va quedar endeutada i sense casa quan van veure que no podien pagar els alts interessos que després els demanaven, i denunciant també, no només el sistema financer, sinó també el sistema capitalista en sí. Amb aquests diners es van finançar publicacions com CRISI i diversos projectes socials alternatius.

Ara, un cop prescrits els delictes que se li imputaven, degut a un intercanvi que va realitzar de criptomonedes per euros amb un grup de persones que sense ell saber-ho estaven implicats en una estafa comercial, a França al mes de juny va ser empresonat preventivament per quatre mesos per presumpte blanqueig de diners. Malgrat haver aportat proves de la seva innocència, s’ha renovat el seu empresonament, quan els estafadors no són entre reixes i cap dels responsables d'empreses implicades en intercanvi de diners amb els estafadors ni dels bancs que van facilitar els intercanvis han estat detinguts. Clarament, el motiu que Enric Duran hagi estat detingut i segueixi empresonat és el seu historial d’activista anticapitalista i a favor d’un nou sistema econòmic més just i equitatiu que l’actual.

Darrerament ha rebut una ordre d’expulsió de França per 2 anys amb l’argument que és un perill per a l’ordre públic; aquesta ordre s’aplicaria quan sortís de la presó i com ell diu «s’afegeix al meu temps a la reclusió com una altra més de les pràctiques de vulneració de la presumpció d’innocència què s’executen de forma notable a l’estat francès».

Des de l’octubre està havent concentracions cada 15 dies davant del Consolat francès a Barcelona per demanar la seva excarceració i s’ha fet entrega d’una carta que podeu trobar en aquest enllaç. Podeu ajudar a la campanya per l’alliberament de l’Enric Duran enviant un missatge (pot ser la citada carta o allò que creieu convenient) a l’adreça d'aquest enllaç del Consolat francès.

El proper dijous 9 de gener la concentració serà a les 7 de la tarda a la plaça Sant Jaume de Barcelona. 

És important l’assistència de totes en solidaritat amb l’Enric Duran i reclamar la seva llibertat.